lunes, 9 de abril de 2012

Los secretos impublicables de España

¿Quienes son los mayores acreedores de España?

Esa pregunta inocente y que ningún periodista u organización política se ha interesado en hacer, permitiría saber muchas de las redes de manipulación económica y del porqué de los recortes "indispensables" que llevan haciendo los gobiernos de este país, que ofrece nuestro dinero a esas organizaciones "innombrables" a intereses MUY bajos, y luego les pide dinero mediante deuda pública, pagando intereses MUY altos.

En España, a esto se le llama "el negocio de Roberto, el de las cabras"

Pero, aunque NO sale en ningún medio des-informativo, resulta que el Congreso "democrático" de España considera que es información es de "carácter reservado"

Y cuando un diputado de Amaiur lo hace, esa es la respuesta que por dos veces consecutivas se le ha dado:

http://j.mp/It7gvF

Pues nada, a seguir pagando, a seguir callando, y a seguir votando a los que nos siguen robando y estafando. (La repetición de gerundios es voluntaria)

viernes, 24 de febrero de 2012

Me siento orgulloso

Aquí hay 365 de los motivos por los que una madre quiere a su hija.
Los he leido todos, y reflejan una sensibilidad y un amor maternal tan grande que me han llenado de orgullo...

... porque yo, y sin necesidad de grandes estudios humanos, he sido capaz de aportar mi pequeña parte para que esta madre sea capaz de expresar unos sentimientos que muchos no sabríamos sacar a la luz.

Y para quien no lo sepa, esa madre es mi hija. :)

Per la primera vegada que vaig sentir el teu cor bategar.
Per portar-te dins meu gairebé nou mesos.
Per aquella primera imatge tota blanqueta i llefiscosa.
Per la primera vegada que vam estar cara a cara.
Per la nit que vas passar sencera entre els meus braços.
Per quan t’adormies enganxada al meu pit.
Per la veueta que poses quan dius mama.
Per aquell gest tan divertit que feies per dir-me que ja estaves desperta.
Per com em mires buscant “aprovació” abans de fer alguna cosa.
Per com fas palmetes tota contenta.
Per com obres la boca sense dubtar-ho quan et dono un trosset d’algun menjar.
Per lo contenta que et poses estirant els ninots del bressol que fan música.
Per fer-me riure a les tantes de la matinada.
Per com miraves al osset després de les tomes nocturnes.
Per les ganyotes tan divertides que fas.
Pel meravellós so de les teves rialles.
Per ser capaç de treure’m mil somriures en un dia horrible.
Per com apareix el teu caparró per una cantonada.
Per com persegueixes la Kyra per tot el menjador per jugar amb ella.
Per com miraves el conillet de la manteta de jocs.
Per fer-me ser millor persona cada dia.
Per com esquitxes a la banyera.
Pels somriures que fas mentre dorms.
Per com coneixes les cançons que t’agraden només sentint els primers acords.
Per lo fort que t’agafes quan alguna cosa et fa por.
Per com passejaves a coll agafada als meus cabells.
Per com et toques el cap ensenyant-nos on el tens.
Perquè la meva vida és meravellosa des de que tu hi formes part.
Perquè t’adorms fent-me les carícies més dolces del món.
Per com et relaxaves escoltant-me cantar-te.
Per com et torna boja la meva panxa.
Per la primera vegada que vas aixecar el cap ben alt.
Per la brillantor que desprenen els teus ulls.
Per ser capaç de somriure estant a més de 40ºC.
Perquè tens molt de caràcter.
Perquè saps el que vols i lluites fins que ho aconsegueixes.
Per com demanes més i més xocolata.
Per la inoblidable olor dels teus primers dies de vida.
Per com li treus i li tornes la joguina a la Kyra.
Per com t’agrada que t’acariciïn el cabell suaument.
Perquè m’has ensenyat el que es estimar incondicionalment.
Per demostrar-me que les coses realment important no són coses.
Per com rius quan et veus en vídeos de quan eres petitona.
Per com et concentres quan passes pàgines.
Per com t’agrada desfer els encaixos.
Perquè és perfecte que la primera imatge del dia sigui la teva cara.
Per quan de cop i volta m’estires dels pantalons perquè vols pujar-te.
Pels viatges en cotxe cantant cançons i fent l’indi.
Per fer-me tornar a gaudir amb les coses més simples.
Per quan riem i riem sense saber ben bé perquè.
Per com et sacseges per treure’t el bolquer i entrar ràpid a la banyera.
Per quan et gires cap enrere quan vas al cotxet per veure si segueixo darrera.
Pels petonets sonors que llences a l’aire.
Per com estripes en mini trossets els fulls de paper.
Per quan inclines el cap cap una banda perquè t’acaricií el coll.
Per quan m’agafes el mòbil i de seguida ja has aconseguit trucar.
Pel sorollet que fas quan et despertes i vols que vagi al llit.
Per quan surts corrents gatejant, impulsant-te amb la cama.
Per quan t’assec al cotxe i et faig riure a través de la finestra.
Per com m’estires de la màniga quan estàs a la trona i vols que et faci cas.
Per quan torno a l’habitació i estàs asseguda al llit esperant-me.
Pels petons que li fas a la teva nina.
Per com t’agrada que la titella princesa balli el Joan Petit.
Per com t’encanta el cantajuego i les seves cançons.
Per quan t’asseus sobre meu i “escrius” a l’ordinador.
Per les vegades que ens hem abraçat i s’han fos les respiracions en una de sola.
Per la teva cara de felicitat a l’hora del bany.
Perquè he entès el sentit de la frase “somriure amb els ulls”.
Per la paciència que tens amb les fotos.
Per com t’agrada mirar com es mouen les fulles dels arbres.
Per com et quedes mirant fixament als desconeguts.
Per lo contenta que et poses quan sents la música dels dibuixos que t’agraden.
Per com et comptaves els dits de la mà varies vegades al dia.
Per com dius “tres”, després de l’u, el dos i el...
Per com intentes pentinar-me amb el teu raspall.
Per com et rentes les dents.
Per quan juguem amb la diadema dels rens.
Per com miraves a la nena del mirall quan eres petitona.
Perquè veig la felicitat reflexada a la teva cara.
Pel primer cop que et vaig veure de peu al bressol.
Per com dius adéu amb la maneta.
Per com t’agrada veure’t al mirall.
Perquè és preciós veure com cada matí dius hola amb la mà a tots els pelutxos.
Perquè ets un trosset meu.
Perquè m’ensenyes cada dia que no calen coses materials per ser feliç.
Perquè ja no m’imagino la vida sense tu.
Perquè m’agrada sentir la teva mà gelada tocant la meva pell.
Pels mini rinxols que et surten per darrera les orelles.
Pels petons d’esquimal.
Perquè amb tu puc ser sempre jo.
Per com et retorces com un vampir quan et dona el sol de cara.
Per com aixeques les celles amb expressió d’incredulitat.
Per lo bé que ho llences tot tot tot a terra.
Perquè t’agrada veure el Barça... ja des d’abans de néixer.
Per com em demanes que posi el teu cd al cotxe.
Perquè ets el millor que m’ha passat a la vida.
Perquè demostres generositat gairebé sempre i comparteixes les teves coses.
Perquè poder veure el Nadal amb els teus ulls ha estat un plaer.
Perquè ets una destripa fulles.
Per quan treus la llengua fora quan et concentres en alguna cosa.
Perquè tens els ulls més preciosos que he vist mai.
Perquè amb tu qualsevol moment és bo per jugar.
Perquè veure’t créixer és tota una aventura.
Per la forma en que t’amagues contra el meu pit quan tens vergonya.
Perquè t’agraden molt els animals.
Per la manera en què em toques la cara.
Perquè, a vegades, ens entenem sense paraules.
Perquè si!!
Per com et vas transformant en una personeta.
Per com corries a tota velocitat quan t’aixecàvem del terra.
Per les passetes tan gracioses que comences a donar.
Per les xerrades que fas per telèfon.
Pels ritmes que toques amb tambors improvisats.
Per com aixeques els braços quan vols que t’alci.
Per les abraçades que traspassen els cossos.
Perquè ets la meva filla.
Per lo bé que menges quan vols.
Perquè tinc la sort de que t’agrada tot el que tastes.
Perquè ets molt seductora i saps conquistar.
Per les galtones vermelles que se’t posen quan tens calor.
Per quan parlem a través del globus d’heli.
Per les vegades que et vull gravar fent una cosa i deixes de fer-la quan gravo.
Pels badallets sonors.
Per les estones de jocs i mimitos abans de dormir.
Perquè dormir abraçades és genial.
Per la facilitat que tens per perdre els mitjons.
Perquè fas que el temps voli al teu costat.
Per com ajudes a impulsar-te als gronxadors.
Per la rapidesa amb que desmuntes la torre de cubs o les anelles.
Perquè t’esforces molt per aprendre coses noves.
Perquè moltes vegades m’ajudes a vestir-te i desvestir-te.
Per l’escalfor que desprens encara que sigui hivern.
Pels petonets plens de babes.
Perquè has relativitzat tot el meu món anterior.
Per haver lluitat per quedar-te amb mi.
Per la pell tan suau que tens.
Per l’art que desprens “ballant” balls regionals.
Pels “morritos” que poses quan no vols menjar més.
Perquè tens una mirada realment irresistible.
Per com cantes per adormir-te.
Per com em fas saber en quina postura vols que t’agafi.
Per la forma en que et relaxes quan et faig carícies suaus.
Per les rialles que fas quan et menjo els peus.
Per com saludes cada matí a la gossa del veí.
Perquè t’encanta mirar fotos en les que sortim les dues.
Per quan toques les lletres de fusta del teu nom.
Pels sorolls que has aprés a fer amb la boca.
Per com em mires somrient quan fas cantar els animals de la granja.
Pel característic so que li has donat a la vaca.
Per com intentes agafar les partícules de pols que es veuen a través de la llum.
Perquè t’agrada menjar marranades com a mi.
Per la innocència que desprèn la teva mirada.
Pels matins que apareixes feta una sirena amb el pijama.
Perquè ets capaç de reconeixe’m a les fosques i mig adormida.
Perquè no em puc enfadar amb tu més de cinc minuts.
Perquè dur una taca al jersei ha deixat de ser un problema.
Perquè estant amb tu a un lloc públic, la vergonya desapareix.
Perquè amb tu he deixat de ser jo per ser nosaltres.
Per ser una personeta tan meravellosa.
Per ser la força que m’aixeca cada matí.
Perquè estant plegades no hi ha futur incert que se’ns resisteixi.
Perquè en només un instant vas passar a ser el més important per mi.
Per tenir la sort de poder veure’t cada dia.
Perquè amb tu, aprenc dels meus errors.
Perquè el teu amor també es incondicional.
Per quan juguem i t’imito.
Per quan decideixes ajudar a buidar el rentavaixelles i vas tirant les culleres a terra.
Per quan dones el que tens a les mans.
Per l’expressió de la teva cara quan corres i, de cop i volta, et gires.
Perquè, a vegades, al mirar-te em veig a mi amb trenta-dos anys menys.
Per tots els contes que hem mirat i llegit plegades... i els que vindran!
Per com t’impacientes quan bufo el menjar perquè crema.
Per la manera en que et comuniques amb tots els nens/es que ens creuem.
Per quan fas el pont al llit.
Perquè veure’t feliç a tu em fa feliç a mi.
Per quan vam estar practicant la caiguda de cul.
Perquè quan has estat malaltona, no hi havia millor medicina que els meus braços.
Per la primera hora del matí on repasses tots els teus “coneixements”.
Per tots els “cocos” que ens hem donat.
Perquè em fas oblidar les coses dolentes ben ràpid.
Per totes les cançons que balles.
Per la teva mirada provocadora.
Pel vals que vam ballar plegades a les tres de la matinada.
Perquè m’encanta enredar els meus dits al teu cabell tan suau i fi.
Per les coreografies de “Soy una taza” al cotxe.
Per les llargues converses inintel·ligibles.
Per ser selectiva amb la gent.
Per totes les “erres”.
Per les migdiades abraçades al sofà.
Per quan em crides per saludar-me al cotxe mentre condueixo.
Per quan et treus les sabates una i altra vegada.
Per la teva primera nit al món que no vas parar de plorar.
Per quan em recorres la cara amb la teva maneta.
Per les nostres estones de complicitat.
Per com se t’il·lumina la cara amb els globus.
Perquè encara m’emociono amb la nostra primera foto juntes.
Per quan em mires amb cara d’admiració.
Per els ulls blaus, grisos, verds que finalment són d’un preciós color caramel.
Per les arruguetes que se’t feien (i a vegades encara se’t fan) al front.
Per quan et feies una boleta per acurrucar-te amb mi.
Per les teves cames grassonetes.
Perquè és impossible no fer-ho.
Perquè les decisions difícils preses han valgut la pena.
Per la tendresa i instint de protecció que m’inspires.
Per les carreres amunt i avall als gronxadors.
Per tot el que ens queda per viure.
Per com jugues amb les gotes de la meva cama a la banyera.
Pel mal geni que gastes.
Perquè és impressionant veure els teus avanços.
Per totes les vegades que he muntat i has desmuntat el puzle catifa.
Per quan dius “ja ta”.
Per com marraneges una mandarina fins fer suc.
Per quan obries els dits de la mà tenint un objecte i no queia.
Per quan juguem a llençar-nos la pilota.
Per les carreres muntada al carro del carrefour.
Per quan et bufo amb l’aspirador nasal.
Perquè amb tu puc fer, no dues, sino quatre o cinc coses alhora.
Pels morritos tacats de xocolata.
Pels 4 mm que feies el primer cop que et vaig veure.
Perquè torno a aprendre’m les cançons de memòria, bé, les teves.
Per quan algú et parla, tu plores, ell marxa i després tu el busques.
Perquè ets la nena més bonica del món.
Perquè fas que el temps passi volant, massa!!
Per com observes tot al teu voltant quan passegem.
Perquè m’encanta veure com et vas adormint poc a poc.
Per com et tranquil·litza “The blower’s daughter”.
Per totes aquelles cançons que tu has convertit en “himnes” per mi.
Per la forma en que t’extens la crema per la panxeta.
Per quan et poses a imitar el riure “haha”, “hehe”.
Perquè vas assenyalant a tots els gossos que veus.
Per quan et quedes mirant a algú i rius, encara que no et digui res.
Per com et refregues el sabó pel cos quan et banyes.
Pel sorollet que fas al respirar quan estàs tapadeta.
Perquè a l’abraçar-te em sento molt i molt bé.
Pels sospirs que deixes anar mentre dorms.
Perquè ser mare és el millor que hi ha.
Pel Barça-Sevilla en que no vas parar de moure’t dins la panxa.
Per quan busques la teva ombra al terra.
Perquè ets molt valenta i agosarada.
Per quan et tronxes al veure’m al revés entre les teves cames quan fas el pont.
Pels intents de fer-te amiga de la cullera.
Per com t’agrada jugar amb la sorra de la platja.
Pels ulls ben oberts quan comences a xuclar el bibi.
Per suportar els mil petons que et faig cada dia.
Pel moment en que em van confirmar que eres nena.
Per quan t’impulses per fer salts cap endavant.
Per lo ràpid que vas aprendre a posar les mans per no caure de morros.
Per les estratègies que fas servir per baixar del llit tu sola.
Pels cops en que hem jugat amb el xumet i me’l posaves a mi.
Per com t’espantes quan faig la intenció de pujar-te a un cavallet.
Per quan m’agafes la mà al anar al cotxet.
Per com rius quan m’explota una pompa de sabó a la cara.
Perquè sempre volies que et donés alguna fulla quan sortíem a passejar.
Per lo bufona que estàs tota despentinada als matins.
Per quan se’t posen les galtes super vermelles.
Per com t’agrada tocar l’aigua de la piscina encara que estigui gelada.
Pel sacseig de boca i sorollet que feies al buscar el pit per mamar.
Per com “neteges” les taules amb un somriure.
Per com vas colpejar al tió per Nadal.
Per lo suaument que em treus les ulleres.
Perquè inspires la meva creativitat.
Perquè et mereixes tot l’amor del món.
Pels sopars que hem compartit.
Per no tenir-me en compte els cops que no puc evitar que et facis mal.
Per com et poses de peu sobre el llit per tocar l’equip de música.
Per quan t’enfades al asseure’t al cotxet, però se’t passa de seguida.
Pels cops que t’has adormit als braços passejant-te.
Perquè sempre et despertes quan arribem al nostre destí.
Per com dius hipopòtam.
Per com t’agrada el moment de rentar les mans.
Per quan et deixo una tapa i m’ho vols tapar abans que acabi.
Per com imites el soroll del raspall de dents elèctric.
Per la primera vegada que vas veure una joguina que parlava i et vas espantar.
Per com intentes imitar els moviments de les cançons que t’agraden.
Per la facilitat amb la que et treus el barret.
Per les pallassades que em fas fer per entretenir-te.
Per la boca tan gran que obres amb la sopa.
Per quan et vas posar a pelar una mandarina.
Perquè estàs molt bufona quan arrufes el nas.
Per quan et dona per picar amb tot allò que trobes.
Per com em busques amb la mirada somrient quan assoleixes un objectiu.
Per les carícies que intentes fer-li a la Kyra.
Pels massatges facials relaxants.
Per no desanimar-te quan els nens grans que saludes no et fan cas.
Per la mania que tens en desmuntar-ho tot.
Perquè cada cop et costa menys posar-te de peu.
Per la forma tan curiosa que tenies de passar d’estirada a asseguda.
Per com t’estaves de quieta els primers banys.
Perquè fas que vulgui canviar les coses que no acabo de fer bé.
Per quan et dono l’esquena al llit i m’escales fins que et faig cas.
Per com rius quan m’esquitxes al bany.
Perquè et portes molt bé quan sortim.
Per quan t’acaricies el cabell tu soleta.
Perquè, durant el Nadal, cada matí volies tocar l’arbre i les boletes.
Per com t’agraden els papers dels regals... més que els regals.
Per no deixar d’il·lusionar-te cada cop que fas sonar la teva granja.
Perquè quan estàs jugant i sents alguna melodia, vas ràpid a mirar d’on ve.
Perquè res no fa fàstic si ve de tu. Res.
Per com estires el filet del teu centpeus perquè vingui cap a tu.
Per com feies bicicleta sense parar sent ben petitona.
Per fer-me cas quan et crido amb els teus sobrenoms afectuosos.
Per quan anem a comprar-te roba i dius la teva sobre si t’agrada o no.
Per com domines el fil dels globus del Viena.
Per quan provoques a la Kyra oferint-li les teves joguines perquè et faci cas.
Perquè ara sóc una experta en cuinar trinxats.
Per com m’estires i agafes el braç quan no vols que marxi.
Per com gaudeixes tocant les pells de verdura.
Per la por que et feia veure’m amb la tovallola al cap.
Perquè et veig créixer i fer-te gran dia a dia.
Perquè cada dia ets una mica menys meva i més Dúnia.
Per quan comparteixes, a mossegades, la teva galeta amb mi.
Per quan fas cops una i altra vegada a la pilota perquè canti.
Pel teu somriure de felicitat.
Per quan et miro mentre dorms i em sembles simplement perfecta.
Perquè vols que t’imiti quan fas ganyotes amb el nas i els ulls.
Perquè quan caus sempre t’aixeques molt ràpid.
Pel vincle indestructible que ens uneix.
Per com assenyales les coses que vols.
Per lo molt que t’agrada mirar quan et trituro el dinar.
Per com t’entretens amb els fils del mocador/parasol al cotxe.
Per com et puges i baixes el para-sol de la cadireta.
Perquè m’he aprés el teu cos de memòria a base de carícies.
Per deixar de mossegar-me quan et dic que em fas mal.
Per totes les mil raons més que no es poden explicar.
Perquè quan et proposes una cosa no pares fins aconseguir-la.
Per la facilitat amb que et mous per la pantalla tàctil del mòbil.
Per quan et deixes axuxar fort i fort.
Perquè intentes retenir l’aigua de l’aixeta entre les mans.
Perquè ja res té sentit sense tu.
Perquè em fas tornar a pensar en emprendre nous projectes.
Perquè aconsegueixes que per molt d’hora que sigui, acabi sent bona hora.
Per quan fas el pop a la trona, movent braços i cames descontroladament.
Per quan et persegueixo i tu corres mentre xiscles i et vas girant.
Perquè m’encanta l’olor del teu cabell a l’abraçar-te.
Per com em busques quan no em veus.
Quan trenques un trosset de paper i me’l dones.
Quan et dic “no”, pares, dius “ja ta” i tornes a fer-ho.
Quan camines tu soleta al voltant de la taula.
Per tot el que ja t’explicava abans de que nasquessis.
Per com et quedes embovada amb les pompes de sabó.
Per com gaudies del massatget amb crema a les cames de petitona.
Perquè, fins i tot, quan em desquicies t’estimo.
Per lo molt que t’agrada el porquet del teu llibre de textures.
Per com fas descarrilar el tren de joguina amb un somriure.
Per la primera vegada que vas agafar el bibi amb les manetes.
Per quan et dic “escoltem” i pares atenció.
Per quan fas girar el volant del meu cotxe amb recel.
Per com vas assenyalant coses quan anem de passeig.
Per quan entres en fase de mamitis.
Perquè estic convençuda de què faràs grans coses a la vida.
Per quan m’agafes ben fort la mà perquè no et deixi.
Per la poca paciència que tens per esperar el bibi de la nit.
Per com t’agrada mirar com funciona l’exprimidor.
Per com dius adéu a l’aigua que marxa.
Perquè tenir-te em fa sentir mil coses meravelloses.
Per quan fas cas a la primera.
Per com crides a la Kyra i insisteixes quan no et fa cas.
Per quan em vas donant els encaixos que desmuntes.
Perquè em torno a aprendre les cançons de memòria.
Per com et poses de peu sota la tele per veure “millor”.
Per com t’entretén canviar els colors de l’alien lluminós.
Per com aplaudeixes quan toca a les cançons.
Per com m’acaricies la cara i els cabells quan et despertes.
Perquè jo ja sabia que eres tu, abans de saber-ho.
Perquè avui és el teu primer aniversari! Felicitats Dúnia!!

Gracies per ser com ets, Yoli. :)

viernes, 6 de enero de 2012

Descripción de una vaca

Ejercicio de redacción escrito por un niño, visto en Zabale (Gipuzkoa). El tema de la redacción era describir un mamífero y un ave.

“El pájaro del que voy a hablar es el Búho. El Búho no ve de día y de noche es más ciego que un topo. No sé gran cosa del Búho, así que continuaré con otro animal que voy a elegir: La Vaca.

La vaca es un mamífero. Tiene seis lados: el de la derecha, el de la izquierda, el de arriba y el de abajo. El de la parte de atrás tiene un rabo del que cuelga la brocha. Con esta brocha se espantan las moscas para que no caigan en la leche. La cabeza sirve para que le salgan los cuernos y, además, porque la boca tiene que estar en alguna parte. Los cuernos

sábado, 3 de diciembre de 2011

La Maruja de nou barris

La Maruja, de 9 barris, planta cara a Xavier Trias, alcalde convergent de Barcelona:

Maruja Ruiz, la activista vecinal que rechazó la medalla del Ayuntamiento de Barcelona

El pasado lunes se entregaban en Barcelona las Medallas de Honor de la Ciudad.
Entre las premiadas estaba Maruja Ruiz, en reconocimiento a su medio siglo de
compromiso con el movimiento vecinal.

Maruja Ruiz acudió a la entrega, pero no la aceptó "de un Gobierno que nos está
recortando todo por lo que yo he estado luchando".

Ella misma nos cuenta los motivos y lo que sintió al hacerlo (30/11/11)

Entrevista (audio) en el programa Asuntos propios.

domingo, 13 de noviembre de 2011

Girona, Muerte anunciada, paseando por hospitales sin recursos

La noticia está recogida del diario El País de 13-11-11

El resumen es éste:

- Hospital de Blanes. Ingreso a las 5.10 del 7 de septiembre con pérdida de conciencia y palidez. Derivación.

- Hospital Josep Trueta de Girona. Ingreso a las 10.17. Diagnóstico de aneurisma. Derivación.

- Hospital Vall d'Herbon de Barcelona. Ingreso en la UCI a las 17.29.
La operación se aplaza al día siguiente por falta de quirófano.
La mañana del día 8 se vuelve a aplazar la intervención para el día siguiente por falta de medios. Esa tarde y noche la paciente sufre dos nuevos sangrados.
El día 9 se aplaza otra vez la operación por falta de quirófano. Derivación.

- Hospital Clínic de Barcelona. Intervención quirúrgica a las 23.34 del día 9. Traslado.

- Hospital Vall d'Hebron de Girona. Ingreso a las 12.32 del día 10 y fallecimiento el día 16.

Los recortes en sanidad, cierre de quirófanos, de hospitales, reducción de horarios de atención de urgencias, etc. etc... avalados por "nuestro" presidente "molt honorable" NO matan a nadie.... oficialmente claro. ¿Cuantos casos más NO han salido a la luz?

¿Seguimos durmiendo y votando a los que están hundiendo al país y -quizás- dejando que sus ciudadanos (nosotros) mueran por no ser atendidos por la Sanidad pública?

El 20-N tienes tu oportunidad... de pensar.

sábado, 8 de octubre de 2011

Detenen uns lladres multireincidents d'autocaravanes

El jutge, després de prendre'ls declaració, els ha deixat en llibertat amb càrrecs.

Els Mossos d'Esquadra han detingut tres lladres multireincidents quan intentaven assaltar autocaravanes aparcades a l'àrea de servei de l'AP-7 a Garrigàs (Alt Empordà).

Els lladres, tots procedents de Bòsnia, van arribar de matinada a l'àrea de servei i, amb l'ajuda d'un tornavís van intentar obrir dues de les autocaravanes que hi havia aparcades.
Mentre dos dels lladres estaven forçant els panys, un tercer es quedava a l'interior del cotxe vigilant. Una patrulla de mossos els va veure i, abans que poguessin fugir, els van detenir.

Després de prendre'ls declaració, el jutge de Figueres els va deixar en llibertat amb càrrecs.
Entre tots els lladres sumaven més de 30 antecedents.

Fuente: Nació Digital 8/10/2011

¿ Alguien conoce los costes de este tipo de acciones que se repiten hasta el hastío, y por qué no se hace una ley coherente que evite este continuo desprestigio de las leyes y de sus funcionarios ante los ciudadanos y la impunidad absoluta de los delincuentes ?

sábado, 1 de octubre de 2011

Sermón para españolit@s

Un acertado sermón que se puede dirigir al 95% de las personas de este país... nosotros el pueblo, por supuesto:

Tranquilos, hermanos: han llegado los salvadores. Ellos nos llevarán por el buen camino, tienen la solución.
En sus manos portan sendas tijeras de plata, con ellas recortarán gastos y derechos, cercenarán el miembro infectado, eliminarán de raíz todos los males.

Inventaron tramas terroristas mundiales y suprimieron hasta el último resquicio de privacidad y dignidad que nos quedaba.
Diseñaron una crisis económica mundial o al menos no intentaron evitarla.
Dieron marcha atrás en la historia para llevarnos de nuevo al mundo de la inquisición, del absolutismo, de la esclavitud y de la mansedumbre de pensamiento.
Buscaron sectores de la sociedad no muy respetados y nos los echaron a los leones en el circo mediático. Funcionarios, profesores, personal sanitario, trabajadores en general, discapacitados, pensionistas, ancianos, emigrantes… descansen en paz.

Recemos una oración por sus almas, por nuestras almas:
Empobrecednos cuanto antes, acabad de una vez. Pues de nuestra pobreza nacerá vuestra ruina.

Fuente: Cartas al Director. Diario ADN. Barcelona, 30-09-2011
ALEJANDRO J. PÉREZ
A CORUÑA

miércoles, 27 de julio de 2011

Las mejores frases de J.L.R.Z.

Hace poco me ha llegado este recopilatorio de las “mejores” frases pronunciadas a lo largo de su mandato por Jose Luis Rodriguez Zapatero.

No se me ocurre cuales pueden ser las "peores".

1. "No son parados, son personas que se han apuntado al paro".
2. "Lo de que hay crisis es opinable".
3. "Mientras yo sea presidente no habrá trasvase del Ebro".
4. "Hoy estamos mejor que hace un año y dentro de un año estaremos mejor que hoy"
5. "Estamos en la Champions League de la economía".
6. "La crisis de las hipotecas subprime no afectara a España, eso es cosa de EEUU".
7. "Haré del parlamento el centro de la política nacional".
8. "España tiene el mejor sistema financiero de la comunidad internacional".
9. "Necesitamos que nuestros hijos reciban una buena educación para la ciudadanía para que vean el mundo en colores".
10. "UGT, necesito vuestro apoyo y vuestro cariño".
11. "Somos la 8ª potencia mundial, la envidia de Europa y pronto superaremos a Francia como ya hemos hecho con Italia".
12. "La derecha reaccionaria nos ha llevado al capitalismo salvaje".
13. "España ha vuelto al corazón de Europa".
14. "Estoy muy de acuerdo en multar a los establecimientos que no rotulen en catalán".
15. "El cambio climático causa más muertes que el terrorismo internacional".
16. "El cambio climático es una de las causas de la recesión".
17. "EEUU sumió al mundo en la crisis y la Unión Europea le sacará de ella."
18. "La cuestión no es qué puede hacer Obama por nosotros, sino qué podemos hacer nosotros por Obama"
19. "La próxima legislatura lograremos el pleno empleo en España. No lo quiero con carácter coyuntural, lo quiero definitivo".
20. "La crisis es una falacia, puro catastrofismo."
21. "La vuelta al crecimiento económico es inminente"
22. "España no se rompe, está más unida que nunca"
23. "España está a punto de salir de la crisis, si no lo ha hecho ya"
24. "La Tierra no es de nadie, pertenece... al Viento" (aquí creo que ya iba muy pasado de vueltas...)

“La luz viaja más rápido que el sonido. Es por eso que algunas personas parecen brillantes hasta que se les oye hablar”. (Proverbio sueco)

ACTUALIZACIÓN 29 julio 2011: Ha convocado elecciones para el 20-N, aniversario de la muerte de "Paco". Curiosa elección... en la línea y estilo de JLRZ.

lunes, 4 de julio de 2011

Lo siguen intentando

Pues sí, lo siguen intentando y cada vez estoy más seguro de que están en buen camino.

Después de los posts Cada vez más inútiles y atontados y Manual de instrucciones ayer, tras una larga e inacabable mañana de rebajas (¿porqué lo llamarán rebajas si muchos de los artículos son re-etiquetados, restos de temporada, saldos y demás engaña-bobos/as?) con la familia, nos sentamos a reponer fuerzas en un conocido establecimiento de "restauración rápida".

Cuando iba a beber el refresco también muy conocido y de la misma nacionalidad, observé el etiquetado del vaso... ¡sorprendente! ¡increible! los especialistas de atontamiento de la plebe habían avanzado de forma totalmente descarada en el cumplimiento de su misión.

Me diréis que son elocubraciones mías, pero encontrarse un vaso con las indicaciones en letras grandes para SEGUIR LAS INSTRUCCIONES, es por lo menos un insulto a la capacidad de los usuarios del vaso y la cañita.

Las detallo, porque la calidad de la imagen es pobre, (no tengo un ipadphone de esos)

1 - Coger la pajita. Obvio, aunque no dicen nada de quitarle el papel que la envuelve.
2 - Poner la pajita en la bebida favorita. Interesante, sobre todo porque no dice cómo ponerla.
3 - Llevar a la boca y disfrutar de una sensación refrescante. Ya me he perdido, ¿que me llevo a la boca? ¿la pajita?, ¿el vaso?, ¿la tapa del vaso? ¿si es un café con leche, también es refrescante?

Ah, pero como guinda del pastel, no quiero dejar de destacar que el etiquetado del vaso no está en catalán, aunque eso sí, en portugués... debe ser por aquello de la "península ibérica" y claro, en Catalunya hay varios millones de portugueses que necesitan leer esas instrucciones.

miércoles, 15 de junio de 2011

El salario mínimo de la miseria en España

Seguramente muchos ya lo sabéis, pero como una imagen vale más que miles de palabras, os presento la tabla de salarios mínimos de 2011 en la Comunidad Europea de los 15.

Casualmente nuestro salario mínimo es el último de la cola, seguramente como contrapartida a que en paro somos líderes indiscutibles.

Después de los años que llevan nuestros gobernantes "elegidos" (sin listas abiertas, no se elige a las personas, sino a los partidos) machacándonos con estereotipos de "somos europeos", "sociedad de bienestar europeo", "los alimentos están más baratos aquí", "la gasolina está más barata aquí", etc. etc. la verdad sigue siendo rebelde y refleja que, en realidad, somos el país con cifras de paro de más del doble que en Europa, con la voracidad de "los mercados" atacando a los esclavos de siempre como en la Edad media... señores (ellos), vasallos (políticos), esclavos (nosotros).

Pues nada, estos son los datos del salario mínimo vergonzoso que disfrutamos (los que aún pueden) en este país.

Ah, me olvidaba, los nuevos recortes que están preparando "nuestros señores" después de tres años de estafa descomunal y de recortes de derechos sociales y humanos inadmisibles van a ser épicos y pasaremos a la historia como "la decada de los corderos"

¿Aún no estáis indignados?

sábado, 11 de junio de 2011

El joc de les autopistes

Sembla un joc, però es absolutament real.

sábado, 14 de mayo de 2011

Una reflexió per escoltar

Una reflexió per escoltar:
El Davantal de RAC1, 14 d’abril de 2011

Ja ni ha prou de ser els idiotes de la pel·lícula !

Escoltar l’audio (3m. 15s.)

sábado, 2 de abril de 2011

No votis, No votes El nou vídeo de Barcelona Decideix

domingo, 27 de marzo de 2011

Zapatero, no te vayas, te necesitamos !

Fuente original: La Vanguardia.

Actualización 2 de Abril: Zapatero se somete a los deseos de los 40 ¿¿empresarios?? y se quedará hasta el final definitivo de su mandato.

Esa es la angustiada súplica del clan de grandes empresarios, multimillonarios en beneficios y en posesiones ganadas honradamente (gracias a nosotros, los parias)

.

Eso es lo que le han pedido, suplicado: Aguanta hasta las elecciones del próximo año, todo va bien, lo estás logrando, el país ya está en nuestras manos y la de los financieros... y todo GRATIS.

¡ Sigue, por favor, sigue !

Los bien conocidos Botín, del Santander; Rafael del Pino, de Ferrovial, y Juan Miguel Villar Mir, de OHL, se mostraron contrarios a alterar el calendario electoral durante la reunión en La Moncloa.

Por supuesto, la línea de las "verdades" ha seguido el estilo sincero y exacto de la realidad, ya que la inmensa mayoría de los asistentes coincidieron en que la estabilidad económica en España ha mejorado "de forma clara", según dijo Zapatero en una rueda de prensa posterior a ese encuentro.

Oremos todos, que se quede Zapatero, empresarios y financieros unidos jamás serán vencidos.

Espero que os haya quedado bien claro, masa de gentecilla obrera y miserable, sentados en el

sillón comprado a plazos que también se quedará "vuestro" banco.

domingo, 6 de marzo de 2011

... y dicen que NO es para recaudar más

Las nuevas limitaciones para un país con normas de circulación de los años 70. España.
La tabla de sanciones deja claro qué es lo que persiguen... más "pasta"

El caso más claro: circular entre 141 y 150 km/h, -una velocidad que como todos sabemos es suicida ya que el organismo humano se descompone por el efecto de la traslación metabólica sinergizando la composición modular del condensamiento de la viscera del fluzo-.

La sanción se TRIPLICA, pero "ellos" dicen que NO es una medida recaudatoria.

sábado, 5 de febrero de 2011

Vergonya

Vergonya, sento vergonya que més de 10 milions d'espanyols hagin votat a un partit que dirigeix el país amb "personatges" com el del vídeo... i que altres 10 milions estiguin esperant per canviar-los per altres molt semblants.
És la història d'Espanya dels últims 35 anys.
És el que hi ha.

http://www.youtube.com/watch?v=0U-rWT8scSE

sábado, 29 de enero de 2011

Islandia, la revolución silenciada

Pues esta es la breve historia de la Revolución Islandesa:

Dimisión de todo un gobierno en bloque,
Nacionalización de la banca,
Referéndum para que el pueblo decida sobre las decisiones económicas trascendentales,
Encarcelación de responsables de la crisis,
Reescritura de la constitución por los ciudadanos,
Un proyecto para blindar la libertad de información y de expresión.

¿Se nos ha hablado de esto en los medios de comunicación europeos?

Fuente de este post:
http://nosinmibici.com/2011/01/23/2073/

Si te interesa el asunto, aquí hay bastante más información:

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=108069

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=109032

jueves, 13 de enero de 2011

Peparaos, ciudadanos de Barcelona!

Una vez acabado el período que le otorgasteis al actual alcalde de Barcelona, y para seguir con vuestras acertadas decisiones sobre los seres que llenarán vuestras vidas de orgullo y satisfacción, en mayo habrá una nueva oportunidad para votar a un alcalde nuevo y competente.

Uno de estos dos personajes será el que escogeréis para que pueda gestionar "adecuadamente" vuestros impuestos.

Me dais un poco de pena... bueno, en realidad me dais mucha.

Ahora alguno de vosotros dirá que hay varios candidatos más y que no es seguro que sea elegido uno de estos dos, pero el que se crea esa falacia merece el premio a "bendito inocente del mes".

La presión y atontamiento mediático que se producirá en estos cuatro meses próximos os conducirá indefectiblemente a seguir los dictados de los que os conducen como una manada de borregos adormecidos.

martes, 28 de diciembre de 2010

La gran historia de la SJAE

Como ya habréis adivinado, las siglas SJAE corresponden a la Sociedad de Jamones Autorizados de España.

En este film, titulado "La máquina de copiar jamones" se explica la curiosa interpretación que hacen unos curiosos personajes acerca de cómo obtener beneficios varias veces del mismo producto.

Erigidos en fabricante, beneficiario, legislador, aplicador de "su" ley y recaudador, han instaurado un régimen de cobro repetido que a muchas personas de este país les parece, cuanto menos, abusivo.

lunes, 20 de diciembre de 2010

Las pensiones de los políticos

Sólo pondré un gráfico que refleja los años que tiene que cotizar un trabajador y los que tiene que cotizar un político

(Político = persona que trabaja para el pueblo)

Pues ahí queda eso, nosotros a lo nuestro, a seguir manteniendo sus vidas dedicadas a trabajar para nosotros.

Por supuesto, todos los recortes y rebajas en las pensiones que nuestro excelso gobierno va a realizar, se harán sobre las que perciben (si queda dinero) los trabajadores.
Las de "ellos" continuarán subiendo como siempre, desde que instauraron la "no-democracia" en la que muchos aun creen vivir.

Si alguien no lo entiende, que se lo haga mirar.

Suscribirse a: Entradas (Atom)